Capadòcia màgica, colgada per la neu

 

El mantell nival dóna un aire encara més irreal a aquest paisatge

 

A la Capadòcia, hom se n'adona que els minarets
no solament són als països càlids

 

El clima no dóna treva en aquests paratges sorgits
de somnis irreals

 

Les xemeneis de les fades proporcionen abric
per aquells que les saben treballar

 

Les eines de la natura no deixen de cisellar pacientment
els elements minerals a la Vall dels Caçadors

 

Viure sota terra proporciona una temperatura similar
tant a l'hivern com a l'estiu

 

L'interior d'aquestes esglésies rupestres, encara conserven les pintures originals,
amb escàs o nul manteniment

 

Habitatges que formaren una ciutat foradada a la roca

 

El que foren esglésies encara conserven, en un excel·lent estat,
els alt relleus originals

L'ésser humà és capàs de crear meravelles aprofitant les
característiques de la naturalesa

 

El sol tinta de delicats colors la neu dels turons

 

I no solament les Xemeneies de les Fades estan envoltades
d'aquest indefinible ambient màgic...

 

I malgrat les inclemències climàtiques,
les pintures es conserven a Göreme

 

Una mostra més del que significa
la intolerància religiosa

 

La senzillesa en el traç i la infantilitat de la geometria,
són la bellesa dins d'aquesta església a Göreme

 

La coberta natural amaga els escenaris de culte religiós

 

Natura, treball i enginy es donen cita a Göreme

 

L'espectacularitat de les formacions minerals
s'integren perfectament amb l'ambient

 

Formacions minerals en formació militar. Hom sembla
entreveure un exèrcit petrificat, maleït per les ires dels deus

 

Enormes rabassoles de pedra, semblen mirar el cel i el sol
que lluita per il·luminar-les

 

I què hi fa un dromedari envoltat de neu?

 

I entre mig de les pètries rabassoles, solitàries i ara abandonades,
multitud de forats artificials han aixoplugat éssers humans...

 

El paisatge, profundament màgic,
absorbeix l'atenció del viatger

 

Són imatges sortides d'un conte...

 

Les enormes portes circulars de la Ciutat subterrània d’Özkonak,
ens parlen de l'enginy que va caldre desenvolupar als seus habitants

 

Fil a fil, línia a línia, amb infinita paciència, les teixidores turques
fabriquen bells tapissos

 

També ací els colors i les textures donen personalitat a l'ambient

 

Dervixos giròvags en ple èxtasi

 

El cel es fusiona amb l'aigua al llac salat de Tuz Golü

 

Els minarets de la Mesquita Blava
vetllen Constantinoble mentre dorm...

 

... i tot el seu voltant es troba immers en la màgia nocturna

 

... també seran els primers en ser
acaronats pels primers rajos solars

 

Istanbul des de la Mar de Màrmara mostra una altra cara

 

Istanbul és terra de contrastos fins a la extenuació
és perfectament capaç de conviure allò antic
amb allò modern sense complexos

 

Una pota a Europa i l'altra a Àsia

 

Palaus otomans acaronats per les aigües de la Mar de Màrmara

 

I no solaments ho són els palaus otomans

 

... també les classes benestants

 

Colors i més colors, a joc amb l'ambient marí d'una ciutat rica...

 

Lluny, un navili de càrrega, enfila l'estret de Bòsfor per entrar
a la Mar Negre, sense haver disminuït gens la velocitat de creuer

 

La Mesquita Blava, una de les joies de La Joia

 

Els sis minarets de la Mesquita Blava dominen tot Istanbul

 

Dins el Gran Basar es repeteix la multiplicitat
d'olors, colors, textures i formes

 

Curioses làmpades que imiten les originals de les mesquites,
però en les que l'artista ha deixat volar la imaginació...

 

Calçat pel visitant

 

Minarets, eternament mirant al cel

 

Santa Sofia no deixa de sorprendre a viatger

 

L'estació de la fi del transsiberià, conserva l'encant de temps pretèrits...

 

A Istanbul hi conviuen la història i la modernitat

 

Un dels cementiris d’Istanbul, ple d'elements simbòlics.
La vela mig plegada i el pal major trencat, ens parla que la
tomba és d'un mariner, que ja ha plegat veles i la vida del qual
ha quedat estroncada, molt probablement a la mar

 

Una de les imatges més característiques d'aquesta ciutat
que ha estat, des de sempre, bresol i confluència de cultures

Pujar