Fotografies Pirineus 2009

Els Pirineus, sí, Pirineus en plural, ja que el concepte Pirineu es queda curt per intentar parlar d'aquesta gran serralada muntanyosa, que separa físicament països, és cert, però que també serveix de nexe d'unió entre ells. Aquesta primera part del recorregut que hem fet, ens ha proporcionat multitud d'imatges que ens ajuden a recordar, i que també serveixen de galeria d’imatges per tots aquells que heu tingut la paciència d'accedir a la pàgina. Ací us deixem unes quantes de les imatges. No són ni les més representatives ni potser tampoc les més boniques, únicament són unes imatges que, al nostre parer, ens impacten...
Esperem que us agradin...

Només entrar a L'Ainsa...

 

Té ell més curiositat que nosaltres...

 

La vida al sotabosc està en plena ebullició

 

El pas dels anys no ha aconseguit enderrocar el pont romànic de Bujaruelo,
que s'alça, encara, orgullós en aquest bella vall...

 

És el que té la muntanya a primera hora... Imatges i colors irreals i màgics...

 

Quant camí queda enrera...

 

Espais infinits, horitzons torturats...

 

El pit-roig desvergonyit a Ordesa...

 

Les imponents parets de la vall d'Ordesa, guarden gelosament el seu contingut...

 

A la vall ja és quasi fosc, solament els gegants es resisteixen a endinsar-se a la foscor

 

Possible entrada de brúixes... cal protegir-la

 

Tella la embruixada, i no solament per la màgia, sinó també per l'escenari...

 

La tradició dels exvots mo ha perdut la seva vigència en aqueat terra de bruixes

 

No, no és la imatge tombada, és tal i com era l'angelet exvot.
Si no hi cabia dret, doncs es posa de costat...

 

Tella, terra de bruixes, màgia, maleficis i benaurances...

 

Al tombar del dia, el sol s'amaga darrera la Peña montañesa...

 

El lent, però constant treball de l'aigua, ha deixat aquesta meravella al Cañón de Añisclo

 

Ni tan sols les ermites ni esglésies es lliuren dels elements que alguns creuen protectors...

 

Circ de la Vall de Pineta, on el bosc, ja exhaust, cedeix l'espai a la pedra nua...

 

Com un monument etern, l'arbre mort a Pineta sempre hi ha estat...

 

L'elegància del Milà sobrevolant Gistaín, ens recorda on som...

 

Element protector del sostre, amb un to eminentment artístic. Gistain

 

Pota d'os, com a element protector en una porta. Gistaín

 

Vell pany, ara ja obsolet...

 

Boc, al qual, el Gran Guionista del Mal, donà protagonisme

 

Hom no sap que pensar. Estracta d'una mirada nalèfica?

 

Serà la cornamenta, la barbeta o la mirada, però tot ell té un posat inquietant...

 

Tot indica que la tardor ja és força avançada...

 

L'aigua baixa impetuosa, sense saber que poc més enllà serà engolida
y renaixerà a era Val d'aran

 

L'Aneto cedeix les seves aigües inertes,
per donar vida a la plana

 

L'aigua modela la terra, la trenca i la reconstrueix, però sempre és vida...

 

Tot i la proximitat de la tardor, el color de la vida es nega a deixar-se vèncer...

 

Poesia visual. Fins i tot un modest i petit tros de branca pot fer volar la imaginació...

 

Sovint l'art i les creences es fusionen donant lloc
a imatges com aquesta...

 

Finestra pintada amb blauet, que segons la tradició popular, té la funció de protegir
l'entrada a la llar de brúixes i altres esperits malèfics...

 

Fins i tot els sant sembla que hagin d'estar protegits

 

Imatge de L'esperit Sant, un altre element recorrent i força habitual
a les portes de les llars dels Pirineus, com a element protector

 

Natura en estat pur...

 

Colors, textures i fluids...

 

El sol surt, mandrós, tot vencent la freda boira...

 

Les teles s'inflen impulsades per l'aire calent que les desvetlla...

 

Lenta, molt lentament, els gegants són obligats a agafar forma...

 

Amb mandra, les flàccides teles prenen forma, arraulides les unes contra les altres...

 

Ja espavilats del tot, els gegants de l'aire frisen per trencar amarres i envolar-se...

 

Tot transformant llur fisonomia de testes indolents, s'alcen
orgullosos disposats a desafiar els elements...

 

La cistella perd contacte amb la seguretat terrenal i eleva els aeronautes
per sobre de la resta de mortals...

 

Ja lliures de tot lligam, els gegants es gronxen segons els capricis d'Èol...

 

La lluna observa, indolent, el desafiament dels aeròstats...

 

Les úlimes testes gegants abandonen la boira terrestre
per anar a la recerca de la llum i l'esclafor solar...

 

Amb més rapidesa del que sembla, el fred boirós
deixa pas a l'escalf del sol...

 

I finalment, els gegants es perden cel enllà...

 

De nou l'amable mar Mediterrània...

 

L'arquitectura mediterrània acull el viatger, deixant enrera
el desafiament dels 3.000...

 

Les formes constructives arrodonides ens suggereixen
un tarannà cultural més amable, menys salvatge...

 

Casa d'aquell boig genial d'en Dalí, a Portlligat, Cadaqués

 

Efectes de l'ambient tramuntanal?

 

Un somriure que ho diu tot...

 

Com a colofó del viatge, el far de cap de Creus
ens dóna la benvinguda...

 

Fi del viatge. La nova i eterna sortida del sol, ens anuncia noves experiències...