Bitàcola de viatges de la Maria i en Jaume

Algunes dades d'interès per moure's per Perú:

Nosaltres vam contractar tot el circuït del sud per internet, amb una agència peruana.

vol el vam comprar a banda, buscant la millor oferta.

No tenim pretensions pel que fa als hotels, hostals i les seves comoditats. Entenem que l’important és el viatge i no tant si l’habitació és molt còmoda. Per tant vam buscar opcions econòmiques, però dignes.

No ens vam estar de res pel que fa a l’alimentació, però tampoc vam freqüentar establiments de luxe. No calia.

Naturalment les opinions que es descriuen en aquest apartat, són personals i, evidentment, sense cap intenció de fer cap publicitat ni menystenir res ni ningú. Simplement pretenen ser observacions que puguin ser d’utilitat als qui preparin un viatge al Perú. També són opinions i percepcions subjectives, producte del que ens hem trobat i observat, per tant, és perfectament factible que un mateix lloc en situacions semblants, a altres els hagi anat diferent. Per això els següents punts estan exclusivament redactats amb la intenció de servir una mica de guia sobre aspectes domèstics del futur viatge.

Esperem que et puguin servir d’ajuda.

A data d’avui, juny del 2011, el Perú és un país molt barat per l’europeu. Quasi ens atreviríem a dir que el més car és el viatge.

És perfectament factible moure’s per lliure pel país, però si realment vols conèixer el màxim d’aspectes culturals, es fa imprescindible l’ajuda de guies pels llocs arqueològics, museus, etc.

El recorregut que hem fet és turístic, per tant a tots els llocs és possible trobar hotels i hostals en condicions i amb força varietat de preus. Els hostals i hotels en els que hem estat, disposaven de bany privat, eren nets i tant la roba del bany com dels llits en perfectes condicions. Una altra cosa pot ser la situació de les habitacions, Pot ser factible negociar-ho abans de contractar-les.

Pensa que, al Perú, la qualitat de l’hotel o hostal, que se suposa que es troba indicat per les estrelles, no correspon als estàndards europeus. No són indicatius de la relació preu-qualitat. Pots trobar-te amb hostals de tres estrelles que siguin poc més que un alberg, i altres que seran comparables amb un hotel. Fins i tot pot variar substancialment la qualitat de l’habitació en un mateix hotel o hostal.

Si no ets un@ gran menjador@, recorda que les quantitats de menjar que posen als restaurants del Perú són molt complets –i quan diem molt complets, és que són molt complets--. Si no et vols complicar la vida, és convenient demanar solament un plat. Hi ha molta varietat per escollir, i d’una qualitat excepcional.

Viatjar pel Perú amb bus és molt còmode, especialment si ho fas amb la companyia Cruz del Sur. Disposa d’espai suficient entre seients, TV amb pel·lícules i auriculars personals –la qualitat de les pel·lícules ja és tota una altra cosa--. Si no vols veure la TV, pots sentir música. En recorreguts llargs, que són la majoria, serveixen alguna cosa per menjar i beure. Hi ha terramoza al servei del passatger.

Compte , però, si es viatja amb alguna altra companyia, com per exemple Ave Fénix pel nord. Nosaltres no vam quedar satisfets, però ens han comunicat que estan pendents de substituir la flota de busos per unitats noves i més modernes, així com per actualitzar el servei.

En els trens amb final i inici a Aguas Calientes, així com en els busos de línies regulars que vam agafar, els seients són numerats, per tant no cal fer llargues cues ni perdre la paciència en elles. Només cal estar amatents a l’hora d’embarcament. Tot està molt ben organitzat.

Si es pretén agafar el tren a Machupicchu des de Poroy, cal fer la reserva amb força antelació. Pensem que pot ser una opció interessant, tant per la comoditat com per la tranquil·litat i els paisatges que de ben segur es deuen veure.

És convenient mirar de disposar sempre de moneda fraccionària i força monedes. Pensa que poden haver-hi problemes de canvi amb els bitllet de 20/s cap amunt. Es poden canviar els bitllet grans als hotels o bancs.

A totes les ciutats i pobles grans que hem estat, hi ha xarxa de caixers important. També hi la possibilitat de canviar a la majoria d’hotels i, naturalment, als bancs.

Pensa també que, en línies generals, els caixers automàtics, només permeten treure un màxim de 400/s -98€-. El tema de la moneda fraccionària és interessant, més que res per acostar-se el més possible al preu de les coses, sense haver de canviar. L’únic que ens va prendre el pel, va ser un neteja sabates a Chiclayo. De pesat que es va posar vam accedir a que ens netegés les sandàlies. En preguntar pel preu va xiuxiuejar quelcom semblant a “voluntad”. En anar a pagar no teníem més diners que un bitllet de 50s/. Sol·lícit, el xicot s’oferí a anar a buscar canvi..., es va cobrar 30/s –7.35€--. En preguntar-li què era el que passava, llavors va mostrar la tarifa escrita a la caixa dels productes de neteja, i que es trobava convenientment oculta...

Preguntar prèviament el preu per tot, ja que allò que en un primer moment sembla que té un cost de 8/s, per exemple, amb rapidesa es pot convertir en 28/s al final. No és manca de seguretat, és tracta de la picaresca habitual a tots els llocs, inclosa casa nostra.

Nosaltres només portàvem una petita quantitat d’euros, per si de cas, en efectiu. Bàsicament per la tornada a la península. Durant tot el viatge hem funcionat amb la tarja de visa de dèbit, associada a un compte exclusiu pels viatges diferent dels que utilitzem a casa. Així, en cas de robatori o pèrdua no afectaria als comptes habituals i personals.

Pel que fa a la documentació, i com fem sempre que viatgem, hem portat cada un, fotocòpies de cada un dels documents de l’altre, així com de tota la documentació del viatge doblada, per si de cas. També dels números de les targes i dels telèfon d’avís en cas de sostracció o pèrdua. Així, en cas de pèrdua o robatori, almenys es pot demostrar alguna cosa i no es perd tot. Atès que és possible connectar-se a internet des de molts llocs, no està de més tenir tota aquesta documentació al correu o a un núvol virtual com Dropbox, per tal de poder-la imprimir si fos el cas.

Pel que fa als horaris i serietat en el circuïts, al sud són seriosos i puntuals. Els tours es fan amb tranquil·litat. Hi ha temps per tot. Al nord són menys seriosos. Els circuïts comencem massa tard, amb el que s’agafa i es pateix la calor, i no són gens puntuals. Per aquesta causa, tot són presses i es passa pels llocs una mica per sobre.

Si en aquesta zona es contracten tours comunitaris, potser caldrà recórrer tots els hotels fins que el transport sigui ple. Hi ha la possibilitat de fer-los privats, però surten més cars i tampoc garanteixen més temps per anar més tranquils. De tota manera, des de qualsevol hotel es poden contractar els serveis necessaris de circuïts, així com en les múltiples agències que hi ha arreu.

Pel que fa a temes de seguretat, vam anar-hi amb una certa prevenció, ja que ens havien dit que no era un país segur. Però la veritat és que no vam tenir ni un sol problema al respecte. La gent és com arreu i pensem que no és necessari prendre més precaucions que les habituals a altres llocs.

Evidentment no cal anar fent ostentació de possessions -joies cridaneres, treure feixos de bitllets en llocs públics, anar pel Món amb la motxilla o bossa sense cap manera d’assegurar les butxaques, portar la documentació a les butxaques de darrera els texans, deixar la bossa, motxilla o càmera de fotografiar sobre la taula o cadires, sense vigilància, etc.-. En fi, prendre les mateixes precaucions que prenem normalment, exceptuant els passaports, la documentació del viatge, de les targes, etc, que cal porta-les molt més controlades. De fet, ens hem pogut sentir més insegurs a les Rambles de Barcelona, que no pas a les zones del Perú que hem visitat.

Es convenient preguntar a l’hotel per on no és segur passejar o com s’ha d’anar als llocs. Solament a Chiclayo, en preguntar per anar al mercat dels bruixots, a recepció ens van aconsellar que no portéssim la càmera de fotografiar Canon a la vista.

Pel que fa als taxis, es poden demanar des de l’hotel sense problemes, el que dóna un xic més de seguretat. En cas de prendre'ls pel carrer, no està de més preguntar i negociar, si s'escau, el preu abans d'agafar-lo.

Compte amb les trucades de mòbil, inclús a números locals. Pensa que trucar a Barcelona és trucada internacional i es regeix pel roaming, és a dir que es té cobertura a tot el Món, mentre s'estigui sota la influència d'alguna xarxa de telefonia mòbil. El problema és que surt molt car. Si et truquen des de la península, qui ho fa paga el tram nacional i tu l'internacional. Si tu truques a la península, pagues íntegrament el servei roaming.

Compte, també surt molt car trucar a mòbils dins del mateix Perú. Possiblement perquè funcioni també en sistema roaming. Per altra banda, hi ha locutoris arreu i és moltíssim més barat fer les trucades des d'ells, així com també connectar-se a internet.

Si penseu viatjar a Perú, i aquestes pinzellades domèstiques us són d'utilitat, ens sentirem recompensats pel treball que ens ha costat la confecció d'aquesta bitàcola. Només ens resta desitjar-vos un bon viatge i aconsellar-vos que s'ha de viatjar amb la ment molt oberta, deixant a banda prejudicis i manies. Ho gaudireu molt més, de ben segur.

Pujar